5 de març 2012

Via Amistades Pelirrojas

ROCA D'EN SOLÀ (Perles)
by Montse Molano

Avui cap de tots dos no hem descansat gaire bé, aquesta nit passada a estones bufava el vent amb ganes i la furgoneta semblava una rentadora centrifugant, i jo a més noto una mica carregats els braços de no parar i resulta que la que porto al cap li tinc que tibar, vaja, doncs des del més d'octubre que vaig darrera d'ella i quan arriba el dia ja veurem si arribo a la primera xapa, però m'ha agafat una passió per aquesta terrible via, serà pel nom, serà per la roca que prodiga, serà per l'entorn... que no penso quedar-me al cotxe i així Xavi veu com li funciona la ma en quelcom més mantingut.

Aixecar el vol em costa, però un cop fet el primer pas m'endinso dintre del mon dels somnis i pujo flotant sobre el meu núvol. A peu del segon llarg em desperto de sobte i em ve al cap el malson del pas que té aquesta tirada, ostres, al·lucinaré molt, bé, canvio de postura i continuo somiant. La roca és magnífica, els passos vant sent plaents i sens dubte acabo trobant el pas que em fa estrènyer amb ganes, després de mica en mica s'omple la pica i arribo a l'R2.
Mentre Xavi va pujant força bé, de cop i volta el vent comença a animar-se i sembla com si algú hagués encès l'aire condicionat en ple hivern quan el que un desitja és un bon radiador. Afluixa una mica, enceto el tercer llarg i a la segona xapa la porta es torna a obrir i aquest cop ja no es tanca, a tot gas i m'obliga a abandonar el meu petit somni acabant ser un veritable malson rapelar la via.

Qui m'anava a dir que em baixaria pel vent i el fres en comptes de per no poder. La vida és ben sorprenent, ara m'agradaria que em sorprengués d'una altra manera i em donés un lloc de treball. Bé, penes a part he fet la ressenya sense haver acabat la via, però com espero tornar ja mateix així ja tinc mitja feina feta pel segon intent, uaoh, ves que viiiiiiinc.

Inici primer llarg

Arribant R1
Segon llarg


Inici tercer llarg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada