30 de juny 2012

Via Los duendes del valle

TOSSAL D'ESPELUNGA
  • Llargària: 440m
  • Dificultat: 6c (obligat 5c) 
  • Observació: Només hem fet fins a la feixa i crec que el grau és un pel més obligat al tercer llarg
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends fins al 3, baga per a sabina, un estrep i cintes exprés
  • Orientació: Oest
  • Ressenya: Original al càmping de Zuriza
Plànol situació
by Picazo


Tram de via realitzat

Avui dubtem entre aquesta via i l'Esminu, però al final escollim visitar el Tossal d'Espelunga al ser un racó que no coneixem en aquesta zona i la caguem ben cagada, la paret està situada en un congost i si el vent bufa més de lo normal pot arribar a tocar força la moral. 
I vet aquí, que això és el que ens passa a nosaltres, trobem aquest element de passeig per la vall i quan agafem alçada, es torna més ferotge fent que no gaudim de la via la qual té llargs bastant mantinguts.
Un cop arribem a la feixa el meu company diu prou i jo també afluixo en anar animant-lo a fer una miqueta més, o sigui, en quatre ràpels per la via que ja estaven organitzats arribem al seu peu.
Bé, un altre a la saca de les pendents, doncs s'ho val acabar-la.

Aproximació: Un cop creuat el riu agafem una canal o barranquera. La deixem al trobar una fita i camí per anar cap a la dreta, i més tard per una forta pujada pel bosc marcat amb pintura vermella arribem a l'antic camí d'Ansó a Zuriza que passa pel peu de paret. Anem flanquejant i després d'una baixada trobarem una gran fita que ens indica la pujada a peu de via.
A l'antic camí d'Ansó a Zuriza
Primer llarg





Segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg




Quart llarg

Cinquè llarg
































video
Panoràmica del lloc i de la feixa d'on abandonem

29 de juny 2012

Via Blasi-Picazo

SERRA D'ALANO (Vall d'Ansó)
  • Llargària: 375m
  • Dificultat: 5c (obligat 5b)
  • Material utilitzat: Link cam verd, friends 0.75 i 1, i cintes exprés
  • Orientació: N i W
  • Ressenya: Mirant l'original et pots arribar a fer una idea diferent i creure que és més difícil de lo que realment és, marca un pas d'A1 i algun A0, però es passa en lliure amb el grau màxim que modestament he indicat, en tal cas els passos més difícils es poden matar en A0
by Montse Molano

Quina il·lusió tornar a Zuriza! Conec molts llocs d'aquesta vall i de les veïnes, encara que realment he recorregut molt tot el Pirineu, a ell pertany el meu cor muntanyenc, bé, també a altres racons on es pugui respirar pau i tranquil·litat, però el Pirineu és casa meva, és on vaig desenvolupar la passió per la muntanya i se'm fa més especial.

Tot i que ens hem escapat dijous a la tarda, portem més ressenyes que dies per a escalar, doncs per a diumenge no pinta bona meteo i creiem que només podem comptar amb dos dies per a enfilar-nos en alguna paret, igualment el dia de tornada ja ens estarà bé només d'emborratxar-nos amb l'espectacle que ens ofereix aquest paisatge.

D'aquesta paret duem dues opcions, però com últimament de les que veig que poden ser dures només m'informo de l'aproximació, descens, material i poc més, ja que no em vull suggestionar amb els comentaris, decidim a ull deixant a la carpeta la Dani Vera i escollim aquesta per ser més llarga.

La via és prou recomanable només pel paratge on transcorre, és poc mantinguda i està més assegurada del que esperàvem, portàvem un joc de friends i semàfor de microfriends, però com he dit hem fet servir molt poca cosa, en alguns llargs amb el que hi ha hem passat i en altres hem suplementat quelcom.

Ens ho hem passat teta i tans sols ens ha tocat la pera l'insaciable i capritxós company que s'ha afegit a la cordada un cop ens hem elevat del terra uns centenars de metres, el vent, en els últims llargs d'aresta fins hi tot ens ha fet trontollar, sort que aquí era fàcil i l'hem tolerat.

Aproximant
Tram fins l'R0, l'inici és una canal
R0 i primer llarg, al fons Xavi a l'R1
Arribant R1




Inici segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg
R6
Setè llarg



Vuitè llarg

Novè llarg

Identificació del cim
Petita desgrimpada fàcil en el descens
Camí de retorn
Pas de Taxera o Achar d'Alano
Estimulació visual, rosa aporta sensibilitat amb un toc
groc de felicitat
Fi de jornada a la piscina municipal de Taxera, o sigui, un banyet en plena natura al riu del Barranc de Petraficha

24 de juny 2012

Via Sobao Pasiego

PARET D'ESCALES
by Montse Molano
  • Llargària: 170m començant en les escales
  • Dificultat: 6a (5c obligat, però sinó es fa 6a de primer acerar no ajudarà gaire i un estrep pot ser útil)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, baga per a sabina i friend 0.75 (la baga i el friend és opcional, però les assegurances no sobren i es pot suplementar)
  • Orientació: Sud (a l'estiu no dóna el sol fins a mig matí i deixa de fer-ho última hora de la tarda)
  • Ressenya:



Ahir el dia va ser llarg i alhora d'anar a dormir ni vam posar el despertador per aixecar-nos quan el cos digués prou de mandrejar. Esmorzem com a senyors en l'àrea de pícnic de Barruera on estem instal·lats amb la furgo i acabem marxant al migdia quan la gent comença a venir a fer barbacoes per a dinar, l'Esteve cap a casa seva i nosaltres a escalar.

Com no estem per a grans festes ens decidim per aquesta opció, aquí l'aproximació és ínfima i l'escalada molt agradable, i a més fa temps que la desitgem, les altres més assequibles les tenim més que vistes, igualment si el dia donés per a més alguna repetiríem, però amb la calor que fa, a la tarda quan nosaltres ens acostem, des de que no dóna el sol quedem poques hores de llum i amb aquesta si la fem ens quedarem ben satisfets.

Un cop aquí esperem a que arribi l'ombra i això ens deixa més temps d'esbarjo, part d'ell el dediquem a refrescar-nos en una entrada planera que hi ha a l'embassament del poble de Sopeira i al final cap a les 17 hores ens disfressem i ens acostem, però encara pega el sol i fins a les 18:30 no hem tingut collons de ficar-nos, tot i així hem suat una mica la gota gorda, per aquestes dates si la calor escanya de debò millor escalar al matí amb la fresca, a la tarda després de tot el dia es com un radiador amb termòstat que no s'apaga fins que la temperatura baixa a la nit.

La via és prou assequible en el seu grau i els passos més durs els he trobat un a l'inici i l'altre sortir de l'R3, aquest per a mi ha sigut el més guerrer.

Inici primer llarg des de les escales
Segon llarg
Tercer llarg
Magnífica placa final del quart llarg
Quart llarg arribant a la feixa on finalitza la via

23 de juny 2012

Via El Pistacho Asesino

QUARTA AGULLA DE COMALESTORRES
by Luichy
  • Llargària: 240m
  • Dificultat: 6a obligat
  • Material utilitzat: Joc de microfriends i friends fins el 3, bagues i cintes exprés
  • Orientació: Est
  • Ressenya: La línia verda és el recorregut que hem fet

Avui és la revetlla de Sant Joan i ho celebrarem en grata companyia de la Laura i el Josep (Benvinguts al paradís), i l'Esteve. Per a l'ocasió ens traslladem aquí per a estar a la fresca i com no, escaaalar. La via escollida la teníem a la llista de les pendents des de l'estiu passat per les recomanacions de l'Esteve i del Jordi, aquest últim recuperant-se d'una lesió.

Jo havia proposat a la Laura deixar als tres homes arreplegats i a fer una cordada nosaltres dues soletes, però encara estic pagant la factura de la gastroenteritis que m'ha encomanat el Xavi i arribo a peu de via que ni hagués fet l'Everest, o sigui, faig cordada amb el Xavi i l'Esteve per si no puc fer ni un llarg de primera o per si m'acabo baixant, no ho he fet a l'arribar perquè després de l'esforç que significa l'aproximació com a mínim ho intento.

La Laura ha començat per la Blues i jo entro per la magnífica placa de la Pistacho, es que veient aquest llarg no m'he pogut donar mitja volta i m'he rendit al seu encant i atracció fatal. Concentrada en lo meu, en un moment donat veig que la Laura baixa uns metres, ha perdut adherència a l'anar a xapar, a mi en l'intent de sortir de la primera xapa també perdo adherència per dos cops, però per sort em quedo en el lloc, és el pas que més m'ha costat, bé, els inicis sempre costen més, després un cop escalfat motors tot es veu una mica més clar.

A l'R1 ens trobem totes dues cordades i a partir d'aquí tornem a compartir via fins a l'últim llarg on ens separem un altre cop per l'esquerra per a tornar a coincidir en els últims metres. Jo he pogut fer els tres primers llargs, els altres se'ls ha currat el Xavi i l'Esteve que repetia via m'anava animant tirada a tirada amb el seu encant i humor anglès.

Un cop dalt la Laura no es veu amb cor de fer tot el camí de tornada, en la caiguda al primer llarg s'ha fet un cop al peu i se li ha desperatat el dimoni quan quedaven dos llargs que ha suat per a enllestir, total, rapela per arribar a lloc còmode de ser recollida pel gran bitxo groc i desapareix volant en bones mans.

Jo amb la fluixesa que portava he patit una mica, igualment l'escalada m'ha semblat magnífica amb quelcom de compromís, roca excel·lent que dóna seguretat, llargs variats que calen assegurar -alguns prou mantinguts-, un paradís a tocar i on desenvolupar les mil i una tècniques apreses, llàstima que aquesta nit no ho puguem celebrar tots cinc plegats.

Primer llarg
Inici segon llarg
Tercer llarg



Quart llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Cinquè llarg

Arc de Sant Martí al cinquè llarg
Sisè llarg
R6 i inici setè llarg
Últims metres setè llarg



17 de juny 2012

Circular als Ports d'Arnes

Ruta en busca de la Roca Dreta de les Valls
  • RECORREGUT: Riu d'Algars, Toll del Vidre, Refugi del Mas Damià, Mas de Pau, Coll de Montfort, Coll de Miralles, Lo Pimpoll i Pi Ramut, Coll de Miralles, Barranc del Pedregal o de l’Estret de l’Home, Barranc de les Tosques, Mas de les Valls, Estrets de les Valls, Riuet de les Valls, Riu d'Algars
  • DIFICULTAT: Mitjana; hi han senyals, el camí del Mas de Pau al coll de Monfort amb marques verdes i el camí del Barranc del Pedregal amb grogues, el desviament a aquest és abans del coll de Miralles senyalitzat amb una fita
  • HORARI: De 5 a 6 hores si obviem anar a Lo Pimpoll i Pi Ramut, i de 6 a 7 hores tot inclòs
  • MAPA:

Fa temps que teníem ganes de tornar als Ports i un dinar familiar a prop és l'excusa per a acostar-nos, la qüestió és que fa massa calor i Xavi està fotut per una gastroenteritis, jo creia que era empatxament del dinar d'ahir, i això ens porta a anar a caminar per aquesta zona que jo no coneixia.
Lo fotut és que no portem cap mapa, el nostre aferrat desig era escalar i només portem la guia d'escalades dels Ports, que ni amb això hem trobat el punt de sortida que va directament a la Roca Dreta de les Valls, el nostre principal objectiu a visitar, o sigui, que veritablement deixem la furgo passat el Toll del Vidre, on hi ha una barrera que ja no et deixa continuar més per la pista, a uns 2 km del refugi Mas de Damià, i aquí és on comença la nostra peregrinació en busca de la Roca Dreta de les Valls.
Al final aconseguim passar sota ella després d'unes quantes hores i un tornar enrere al coll de Miralles, un cotxe pel camí ens ajuda a situar-nos en que anàvem allunyant-nos en direcció a la Franqueta, i amb un bon bany donem per finalitzada la jornada.
La ruta em sembla que està a la guia A Peu pel Massís del Port, de Vicente Pellicer Oller. El mapa l'he trobat a internet, on he fet una petita modificació i alguna ampliació.