Moliclimbs: Via Replicants

LA PALLETA

Llargària: 245m
Dificultat: 6b (obligat 6a o +)
Material utilitzat: Cintes exprés, tascó del 3, semàfor microfriends i un estrep d'ajuda en el tercer llarg
Orientació: Sud-est
Ressenya consultada: A la web lanochedelloro.com

Aquesta via la tenia al cap gràcies a les recomanacions d'un bon company, en Xavi S., que no és el meu, i fa tot just un mes que havia estat al seu peu, bé, havia arrancat i em trobava al segon parabolt quan em passa per sobre un meteorit, els tres amics que estaven per sota i un més a la Dersu Urzala van pensar que era un helicòpter que passava, imagineu quin totxo va caure! No sabem si van ser les cabres o una cordada que hi havia per dalt, però acte seguit van sortir cames ajudeu-me cap a altres contrades.

Avui anàvem a la Terra de Nòmades, però com l'època de veda s'acosta a aquest altre sector i no hi ha cap cordada ficada donem un vot de confiança a les punyeteres cabres. Quan estic pujant el primer llarg tornen a caure pedres, per sort m'agafen en una zona senzilla on no em desequilibro, no han sigut gaire groses i tampoc han tocat al meu company, calmo nervis i amunt fins l'R1. Un cop arriba Xavi ens plantegem que fer i acabem donant un altre vot de confiança dient que ja han passat, i per sort ja no ens torna a caure res més.

Tot i que la via està en una paret a cop d'ull poc atractiva té tres llargs de categoria que no tenen en cap moment ni un bris de desaprofitament, son el tercer, el quart i el sisè. El primer també és força interessant, però és que aquests altres son trepidants.

El primer llarg arribar al primer parabolt he hagut d'afinar per arribar-hi, està una mica alt i t'agafa en fred encara que avui fa calor ji ji. El segon és senzill i aprofita a fer-lo Xavi. El tercer quan l'he vist m'ha calgut una bona dosis d'adrenalina per a ficar-me i no escaquejar-me per la Dersu Urzala, falta un pitó en el tram que crec més difícil, però força mental i amunt. La qüestió és que se'm fa dur de collons escalar i posar estris en aquest grau, i per a sortir dels primers pitons acabo penjant-me d'un tascó amb un estrep per a col·locar un alien lo més alt possible que em protegeixi fer-ho en lliure, més endavant puc emplaçar un altre alien amb menys esforç, després la dificultat ja no escanya tant i apareixen dos pitons que estan junts. El quart és una superplaaaaaaaaca, li diuen Mar d'Orion, on entre assegurances hi ha prou espai per a escalar, en realitat tota la via té bastant d'aquest caire, però una volada aquí és neta, i ho puc assegurar, ja que al sortir de la cinquena xapa per a passar un petit bombo ho he fet, el segon intent em surt brodat després de l'oxigenació i al final és que el truqui és bona oxigenació del cervell, uf. El cinquè és fàcil amb un tros de caminar que el fa Xavi i el sisè és preciós amb un final que sorprèn, el faig tocada però es val un últim esforç.